{"id":1970,"date":"2025-07-07T08:04:17","date_gmt":"2025-07-07T08:04:17","guid":{"rendered":"https:\/\/fundaciondingonatura.org\/historia\/financem-i-impulsem-el-projecte-inspiragos\/"},"modified":"2026-05-08T08:14:32","modified_gmt":"2026-05-08T08:14:32","slug":"financem-i-impulsem-el-projecte-inspiragos","status":"publish","type":"story","link":"https:\/\/fundaciondingonatura.org\/ca\/historia\/financem-i-impulsem-el-projecte-inspiragos\/","title":{"rendered":"Financem i impulsem el projecte INSPIRAGOS"},"content":{"rendered":"\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Financem \u00edntegrament el projecte INSPIRAGOS perqu\u00e8 creiem en el poder del vincle entre persones i animals com a part del benestar emocional i la recuperaci\u00f3.<\/strong> <br\/><\/li>\n\n\n\n<li><strong>Aquesta intervenci\u00f3, desenvolupada pel Servei de Psiquiatria de l&#8217;Hospital Vall d&#8217;Hebron i la C\u00e0tedra Animals i Societat de la Universitat Rey Juan Carlos, s&#8217;est\u00e0 avaluant mitjan\u00e7ant un estudi cl\u00ednic.<\/strong> <br\/><\/li>\n\n\n\n<li><strong>Prop del 70 % dels pacients ingressats presenten autolesions, i la majoria de la resta, trastorns de la conducta aliment\u00e0ria o autisme. Aquesta ter\u00e0pia busca acompanyar el seu proc\u00e9s amb una intervenci\u00f3 basada en evid\u00e8ncia cient\u00edfica.<\/strong> <\/li>\n<\/ul>\n\n<p>La planta d&#8217;hospitalitzaci\u00f3 de salut mental per a infants i adolescents de l&#8217;Hospital Universitari Vall d&#8217;Hebron compta amb un nou equip de \u201cterapeutes\u201d: dos golden retriever \u2014\u00cdndia i Musa\u2014 i tres jack russell \u2014Odette, Opala i Xata\u2014. Des del mes d&#8217;abril, els pacients ingressats en aquesta unitat reben una nova ter\u00e0pia que complementa el tractament habitual i que incorpora el contacte amb gossos per aprendre a identificar i regular les emocions. A m\u00e9s de reduir l&#8217;ansietat i millorar l&#8217;autoestima, la interacci\u00f3 amb els gossos proporciona informaci\u00f3 cl\u00ednica i ajuda a trencar el mur de desconfian\u00e7a amb qu\u00e8 arriben molts pacients.<\/p>\n\n<p>La iniciativa \u00e9s un projecte conjunt de la C\u00e0tedra d&#8217;Animals i Societat de la Universitat Rey Juan Carlos, dirigida per la professora Nuria M\u00e1ximo, i de la Secci\u00f3 d&#8217;Hospitalitzaci\u00f3 del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil, coordinat pel Dr. Marc Ferrer. Est\u00e0 finan\u00e7at \u00edntegrament per la Fundaci\u00f3 Dingonatura i compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l&#8217;entitat Perruneando, especialitzada en intervencions assistides amb animals, que ha entrenat aquest equip can\u00ed per acompanyar els pacients.<\/p>\n\n<p>Segons indica l&#8217;Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, un de cada set joves d&#8217;entre 10 i 19 anys pateix algun trastorn mental. La depressi\u00f3, l&#8217;ansietat i els trastorns de conducta s\u00f3n les principals causes de discapacitat en aquesta franja d&#8217;edat. A la planta d&#8217;hospitalitzaci\u00f3 psiqui\u00e0trica pedi\u00e0trica de Vall d&#8217;Hebron, inaugurada fa dos anys, la majoria dels casos atesos \u2014aproximadament set de cada deu\u2014 estan relacionats amb conductes autolesives i temptatives de su\u00efcidi. <strong>\u201c\u00c9s una tend\u00e8ncia creixent que ens ha de preocupar com a societat\u201d<\/strong>, alerta el Dr. Marc Ferrer. Si entre 2005 i 2017 les autolesions representaven el 20,4 % dels ingressos atesos a urg\u00e8ncies de psiquiatria pedi\u00e0trica, actualment oscil\u00b7len entre el 50 % i el 70 %. Encara que les autolesions s\u00f3n un mecanisme per gestionar la ira, la frustraci\u00f3 o regular el dolor emocional \u2014sobretot entre les noies\u2014, han de ser tractades perqu\u00e8 poden ser el preludi d&#8217;una conducta su\u00efcida. Els trastorns de la conducta aliment\u00e0ria (TCA) i els trastorns de l&#8217;espectre autista (TEA) s\u00f3n les altres causes m\u00e9s freq\u00fcents d&#8217;ingr\u00e9s. <strong>\u201cCada trastorn t\u00e9 les seves particularitats: uns presenten dificultats per controlar els impulsos i altres per comunicar-se, per\u00f2 tots tenen en com\u00fa una desregulaci\u00f3 emocional, una dificultat per gestionar les respostes emocionals. I aix\u00f2 \u00e9s precisament el que treballem amb la ter\u00e0pia assistida amb gossos\u201d<\/strong>, explica el Dr. Ferrer.<\/p>\n\n<p>Com a complement a un tractament cl\u00ednic individualitzat, la ter\u00e0pia assistida amb animals contribueix a reduir l&#8217;ansietat, millorar l&#8217;autoestima i controlar la frustraci\u00f3 i la impulsivitat, quatre caracter\u00edstiques pr\u00f2pies de la desregulaci\u00f3 emocional.<\/p>\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Entre els 14 i els 16 anys, el punt \u00e0lgid de la crisi d&#8217;identitat<\/strong><\/h2>\n\n<p>Molts adolescents ingressen tancats en si mateixos i els costa confiar en els adults. La majoria t\u00e9 entre 14 i 16 anys, una etapa en qu\u00e8 viuen amb m\u00e9s intensitat la crisi d&#8217;identitat i poden apar\u00e8ixer problemes relacionals. La professora Nuria M\u00e1ximo explica que <strong>\u201cel vincle amb els animals ens ajuda a trencar el gel i facilita el treball terap\u00e8utic dels professionals\u201d<\/strong>. La base cient\u00edfica d&#8217;aquesta connexi\u00f3 es coneix com a \u201cbiof\u00edlia\u201d i est\u00e0 ben documentada. La literatura cient\u00edfica ha demostrat que la interacci\u00f3 amb els gossos allibera oxitocina, facilita l&#8217;expressi\u00f3 emocional i ajuda a controlar l&#8217;ansietat i la por. Tamb\u00e9 redueix el ritme card\u00edac i la pressi\u00f3 arterial. Per\u00f2 per mesurar l&#8217;impacte real de la ter\u00e0pia, s&#8217;est\u00e0 duent a terme un estudi coordinat pel Dr. Marc Ferrer i la professora Nuria M\u00e1ximo. Els pacients responen q\u00fcestionaris abans i despr\u00e9s de cada sessi\u00f3 per avaluar l&#8217;ansietat, l&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim i altres indicadors. Es tracta d&#8217;un estudi interdisciplinari en qu\u00e8 participen la C\u00e0tedra d&#8217;Animals i Societat de la Universitat Rey Juan Carlos i professionals d&#8217;Infermeria, Psicologia Cl\u00ednica i Psiquiatria. <strong>\u201cLa filosofia del Servei de Psiquiatria \u00e9s escoltar els pacients i fer-los part\u00edcips dels tractaments, i aquesta investigaci\u00f3 ens ajuda a saber de primera m\u00e0 si la ter\u00e0pia assistida amb gossos els resulta \u00fatil\u201d<\/strong>, assenyala el Dr. Ferrer.Encara que l&#8217;estudi es publicar\u00e0 l&#8217;any que ve, els primers resultats ja s\u00f3n palpables. Les sessions es fan un cop per setmana, els divendres, en grups de 2 a 4 pacients i duren una hora. <strong>\u201cEls dimecres alguns nois i noies ja pregunten pels gossos\u201d<\/strong>, comenta Merche Rodr\u00edguez, supervisora d&#8217;Infermeria del Servei de Psiquiatria de l&#8217;Hospital Universitari Vall d&#8217;Hebron. <strong>\u201cI hem observat que les seves visites tamb\u00e9 s\u00f3n beneficioses per als professionals\u201d<\/strong>, afegeix. Tenint en compte que els ingressos no es poden preveure i que l&#8217;estada mitjana dels pacients \u00e9s d&#8217;uns deu dies \u2014en tractar-se d&#8217;una unitat d&#8217;aguts, l&#8217;objectiu \u00e9s que tornin al seu entorn al m\u00e9s aviat possible\u2014, les sessions no estan dissenyades per tenir continu\u00eftat en el temps. <strong>\u201c\u00c9s una ter\u00e0pia estructurada per treballar en una jornada la desregulaci\u00f3 emocional, les relacions socials i la capacitat de mentalitzaci\u00f3: entendre quin \u00e9s el seu estat emocional i com es relacionen amb els altres\u201d<\/strong>, explica el Dr. Ferrer. <strong>\u201cAlguns pacients faran dues o tres sessions, per\u00f2 la majoria nom\u00e9s una\u201d<\/strong>, afegeix.<\/p>\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>El vincle amb els gossos millora l&#8217;autoestima i ajuda a regular les emocions<\/strong><\/h2>\n\n<p>A cada sessi\u00f3 treballen dos gossos acompanyats de les seves guies, que a m\u00e9s s\u00f3n les seves cuidadores. Arriben a les 10:45 i sempre segueixen el mateix recorregut per no alterar la rutina de l&#8217;hospital. Abans d&#8217;entrar a la planta, es reuneixen amb la psic\u00f2loga cl\u00ednica i l&#8217;equip d&#8217;Infermeria, que els informen sobre els pacients amb qui treballaran. <strong>\u201cCombinem nois i noies amb trastorns diferents per formar grups el m\u00e9s heterogenis possible pel que fa a caracter\u00edstiques i s\u00edmptomes; d&#8217;aquesta manera aconseguim un equilibri que ens ajuda a evitar descompensacions cl\u00edniques durant les sessions\u201d<\/strong>, explica B\u00e0rbara Citoler.<\/p>\n\n<p>A m\u00e9s de les guies i els gossos, a cada sessi\u00f3 sempre hi ha una infermera que recull informaci\u00f3. Les intervencions tenen un car\u00e0cter l\u00fadic i estan guiades. Comencen amb una presentaci\u00f3 en qu\u00e8 les guies especialitzades en ter\u00e0pia assistida amb animals, Andrea Galofr\u00e9 i Laia Portol\u00e9s, expliquen com comunicar-se amb els gossos, qu\u00e8 els agrada i qu\u00e8 no. Al principi, els gossos passegen, oloren i exploren, per\u00f2 aviat arriben les car\u00edcies, que els relaxen. <strong>\u201cQuan estan tranquils, treballem les emocions a trav\u00e9s dels gossos\u201d<\/strong>, explica Andrea Galofr\u00e9. <strong>\u201cPer exemple, si organitzem un circuit i un gos no t&#8217;ent\u00e9n, no \u00e9s capa\u00e7 o no vol fer un joc, podem parlar de qu\u00e8 passa quan et sents incompr\u00e8s, quan no tens ganes de fer alguna cosa o quan no et surt\u201d<\/strong>, descriu. <strong>\u201cTamb\u00e9 fem jocs amb premis o din\u00e0miques en qu\u00e8 els pacients han de preparar materials, cosa que els dona un rol actiu. Deixen de ser nom\u00e9s pacients per convertir-se en cuidadors\u201d<\/strong>, continua<strong>. \u201cLes sessions guiades ens proporcionen molta informaci\u00f3 cl\u00ednica i ens permeten observar els nois i noies tal com s\u00f3n i com se senten\u201d<\/strong>, afegeix.<\/p>\n\n<p>El vincle entre humans i gossos \u00e9s molt antic. Fa 6.000 anys, els humans del Neol\u00edtic ja enterraven els seus gossos amb ells. Avui, aquell vincle ancestral es converteix en una eina terap\u00e8utica. <strong>\u201cPer a nosaltres, la sessi\u00f3 amb els gossos \u00e9s un petit reflex de la vida real dins l&#8217;entorn hospitalari\u201d<\/strong>, comparteix un dels pacients. Segons Paco Camarasa, director de la Fundaci\u00f3 Dingonatura, el vincle entre persones i animals \u00e9s molt m\u00e9s que companyia: pot ser una eina terap\u00e8utica real<strong>. \u201cAjudar aquests joves en un moment tan delicat de la seva vida \u00e9s una de les millors aplicacions que podem donar a la relaci\u00f3 entre humans i gossos\u201d<\/strong>, afirma.<\/p>\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Fundaci\u00f3 Dingonatura<\/strong><\/h2>\n\n<p>La Fundaci\u00f3 Dingonatura \u00e9s una entitat compromesa amb el benestar animal i la seva relaci\u00f3 amb les persones, que creu fermament en els beneficis que els gossos poden aportar a la salut emocional. Per aix\u00f2, ha decidit finan\u00e7ar \u00edntegrament el projecte de ter\u00e0pia assistida amb gossos a Vall d&#8217;Hebron, fent possible que infants i adolescents amb trastorns mentals rebin aquest suport tan especial. Amb aquesta iniciativa, els pacients aprenen a regular les seves emocions, recuperar la confian\u00e7a i sentir-se m\u00e9s acompanyats durant el seu proc\u00e9s terap\u00e8utic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La planta d&#8217;hospitalitzaci\u00f3 de salut mental per a infants i adolescents de l&#8217;Hospital Universitari Vall d&#8217;Hebron compta amb un nou equip de \u201cterapeutes\u201d: dos golden retriever \u2014\u00cdndia i Musa\u2014 i tres jack russell \u2014Odette, Opala i Xata\u2014. Des del mes d&#8217;abril, els pacients ingressats en aquesta unitat reben una nova ter\u00e0pia que complementa el tractament [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":2053,"template":"","class_list":["post-1970","story","type-story","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":{"type":"historia"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fundaciondingonatura.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/story\/1970","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fundaciondingonatura.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/story"}],"about":[{"href":"https:\/\/fundaciondingonatura.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/story"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciondingonatura.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2053"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fundaciondingonatura.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1970"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}