- Financem íntegrament el projecte INSPIRAGOS perquè creiem en el poder del vincle entre persones i animals com a part del benestar emocional i la recuperació.
- Aquesta intervenció, desenvolupada pel Servei de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron i la Càtedra Animals i Societat de la Universitat Rey Juan Carlos, s’està avaluant mitjançant un estudi clínic.
- Prop del 70 % dels pacients ingressats presenten autolesions, i la majoria de la resta, trastorns de la conducta alimentària o autisme. Aquesta teràpia busca acompanyar el seu procés amb una intervenció basada en evidència científica.
La planta d’hospitalització de salut mental per a infants i adolescents de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron compta amb un nou equip de “terapeutes”: dos golden retriever —Índia i Musa— i tres jack russell —Odette, Opala i Xata—. Des del mes d’abril, els pacients ingressats en aquesta unitat reben una nova teràpia que complementa el tractament habitual i que incorpora el contacte amb gossos per aprendre a identificar i regular les emocions. A més de reduir l’ansietat i millorar l’autoestima, la interacció amb els gossos proporciona informació clínica i ajuda a trencar el mur de desconfiança amb què arriben molts pacients.
La iniciativa és un projecte conjunt de la Càtedra d’Animals i Societat de la Universitat Rey Juan Carlos, dirigida per la professora Nuria Máximo, i de la Secció d’Hospitalització del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil, coordinat pel Dr. Marc Ferrer. Està finançat íntegrament per la Fundació Dingonatura i compta amb la col·laboració de l’entitat Perruneando, especialitzada en intervencions assistides amb animals, que ha entrenat aquest equip caní per acompanyar els pacients.
Segons indica l’Organització Mundial de la Salut, un de cada set joves d’entre 10 i 19 anys pateix algun trastorn mental. La depressió, l’ansietat i els trastorns de conducta són les principals causes de discapacitat en aquesta franja d’edat. A la planta d’hospitalització psiquiàtrica pediàtrica de Vall d’Hebron, inaugurada fa dos anys, la majoria dels casos atesos —aproximadament set de cada deu— estan relacionats amb conductes autolesives i temptatives de suïcidi. “És una tendència creixent que ens ha de preocupar com a societat”, alerta el Dr. Marc Ferrer. Si entre 2005 i 2017 les autolesions representaven el 20,4 % dels ingressos atesos a urgències de psiquiatria pediàtrica, actualment oscil·len entre el 50 % i el 70 %. Encara que les autolesions són un mecanisme per gestionar la ira, la frustració o regular el dolor emocional —sobretot entre les noies—, han de ser tractades perquè poden ser el preludi d’una conducta suïcida. Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) i els trastorns de l’espectre autista (TEA) són les altres causes més freqüents d’ingrés. “Cada trastorn té les seves particularitats: uns presenten dificultats per controlar els impulsos i altres per comunicar-se, però tots tenen en comú una desregulació emocional, una dificultat per gestionar les respostes emocionals. I això és precisament el que treballem amb la teràpia assistida amb gossos”, explica el Dr. Ferrer.
Com a complement a un tractament clínic individualitzat, la teràpia assistida amb animals contribueix a reduir l’ansietat, millorar l’autoestima i controlar la frustració i la impulsivitat, quatre característiques pròpies de la desregulació emocional.
Entre els 14 i els 16 anys, el punt àlgid de la crisi d’identitat
Molts adolescents ingressen tancats en si mateixos i els costa confiar en els adults. La majoria té entre 14 i 16 anys, una etapa en què viuen amb més intensitat la crisi d’identitat i poden aparèixer problemes relacionals. La professora Nuria Máximo explica que “el vincle amb els animals ens ajuda a trencar el gel i facilita el treball terapèutic dels professionals”. La base científica d’aquesta connexió es coneix com a “biofília” i està ben documentada. La literatura científica ha demostrat que la interacció amb els gossos allibera oxitocina, facilita l’expressió emocional i ajuda a controlar l’ansietat i la por. També redueix el ritme cardíac i la pressió arterial. Però per mesurar l’impacte real de la teràpia, s’està duent a terme un estudi coordinat pel Dr. Marc Ferrer i la professora Nuria Máximo. Els pacients responen qüestionaris abans i després de cada sessió per avaluar l’ansietat, l’estat d’ànim i altres indicadors. Es tracta d’un estudi interdisciplinari en què participen la Càtedra d’Animals i Societat de la Universitat Rey Juan Carlos i professionals d’Infermeria, Psicologia Clínica i Psiquiatria. “La filosofia del Servei de Psiquiatria és escoltar els pacients i fer-los partícips dels tractaments, i aquesta investigació ens ajuda a saber de primera mà si la teràpia assistida amb gossos els resulta útil”, assenyala el Dr. Ferrer.Encara que l’estudi es publicarà l’any que ve, els primers resultats ja són palpables. Les sessions es fan un cop per setmana, els divendres, en grups de 2 a 4 pacients i duren una hora. “Els dimecres alguns nois i noies ja pregunten pels gossos”, comenta Merche Rodríguez, supervisora d’Infermeria del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. “I hem observat que les seves visites també són beneficioses per als professionals”, afegeix. Tenint en compte que els ingressos no es poden preveure i que l’estada mitjana dels pacients és d’uns deu dies —en tractar-se d’una unitat d’aguts, l’objectiu és que tornin al seu entorn al més aviat possible—, les sessions no estan dissenyades per tenir continuïtat en el temps. “És una teràpia estructurada per treballar en una jornada la desregulació emocional, les relacions socials i la capacitat de mentalització: entendre quin és el seu estat emocional i com es relacionen amb els altres”, explica el Dr. Ferrer. “Alguns pacients faran dues o tres sessions, però la majoria només una”, afegeix.
El vincle amb els gossos millora l’autoestima i ajuda a regular les emocions
A cada sessió treballen dos gossos acompanyats de les seves guies, que a més són les seves cuidadores. Arriben a les 10:45 i sempre segueixen el mateix recorregut per no alterar la rutina de l’hospital. Abans d’entrar a la planta, es reuneixen amb la psicòloga clínica i l’equip d’Infermeria, que els informen sobre els pacients amb qui treballaran. “Combinem nois i noies amb trastorns diferents per formar grups el més heterogenis possible pel que fa a característiques i símptomes; d’aquesta manera aconseguim un equilibri que ens ajuda a evitar descompensacions clíniques durant les sessions”, explica Bàrbara Citoler.
A més de les guies i els gossos, a cada sessió sempre hi ha una infermera que recull informació. Les intervencions tenen un caràcter lúdic i estan guiades. Comencen amb una presentació en què les guies especialitzades en teràpia assistida amb animals, Andrea Galofré i Laia Portolés, expliquen com comunicar-se amb els gossos, què els agrada i què no. Al principi, els gossos passegen, oloren i exploren, però aviat arriben les carícies, que els relaxen. “Quan estan tranquils, treballem les emocions a través dels gossos”, explica Andrea Galofré. “Per exemple, si organitzem un circuit i un gos no t’entén, no és capaç o no vol fer un joc, podem parlar de què passa quan et sents incomprès, quan no tens ganes de fer alguna cosa o quan no et surt”, descriu. “També fem jocs amb premis o dinàmiques en què els pacients han de preparar materials, cosa que els dona un rol actiu. Deixen de ser només pacients per convertir-se en cuidadors”, continua. “Les sessions guiades ens proporcionen molta informació clínica i ens permeten observar els nois i noies tal com són i com se senten”, afegeix.
El vincle entre humans i gossos és molt antic. Fa 6.000 anys, els humans del Neolític ja enterraven els seus gossos amb ells. Avui, aquell vincle ancestral es converteix en una eina terapèutica. “Per a nosaltres, la sessió amb els gossos és un petit reflex de la vida real dins l’entorn hospitalari”, comparteix un dels pacients. Segons Paco Camarasa, director de la Fundació Dingonatura, el vincle entre persones i animals és molt més que companyia: pot ser una eina terapèutica real. “Ajudar aquests joves en un moment tan delicat de la seva vida és una de les millors aplicacions que podem donar a la relació entre humans i gossos”, afirma.
Fundació Dingonatura
La Fundació Dingonatura és una entitat compromesa amb el benestar animal i la seva relació amb les persones, que creu fermament en els beneficis que els gossos poden aportar a la salut emocional. Per això, ha decidit finançar íntegrament el projecte de teràpia assistida amb gossos a Vall d’Hebron, fent possible que infants i adolescents amb trastorns mentals rebin aquest suport tan especial. Amb aquesta iniciativa, els pacients aprenen a regular les seves emocions, recuperar la confiança i sentir-se més acompanyats durant el seu procés terapèutic.